MeteoBDN, el temps a Badalona MeteoBDN, el temps a Badalona En aquesta secció hi trobareu llistades algunes de les efemèrides meteorològiques més destacables de Badalona des de finals del segle XIX fins a l'actualitat. Estan ordenades cronològicament a la inversa.
L'estiu del 2020 va començar una greu sequera que va portar, durant tres anys consecutius, registres de precipitació molt minsos. L'any 2021 es van acumular 358,4 mm, l'any 2022, 347,8 mm, i l'any 2023, 233,7 mm (la mitjana anual és de 577,8 mm). Mai des que hi ha dades de pluja a Badalona de manera continuada (any 1946) havia plogut tan poc en tot un any. Encara és més, en el període de 365 dies comprès entre el 26 d'agost de 2022 i el 25 d'agost de 2023 tan sols es van registrar 195,0 mm, una xifra pròpia de climes àrids. Caldria recular 200 anys, fins a la primera meitat del segle XIX, per a trobar una sequera amb característiques semblants.
Badalona i el conjunt de Catalunya va viure un dur temporal de mar, vent, pluja i neu entre el 20 i el 23 de gener del 2020. La depressió d'alt impacte que el va provocar se la va anomenar Gloria. A Badalona les onades, de més de 6-7 metres d'alçària, van arribar fins a la via del ferrocarril i van arribar a malmetre el Pont del Petroli. Les ratxes de vent de gregal van superar els 80 km/h, i a primera línia de mar van sobrepassar els 100 km/h. La quantitat de precipitació acumulada al llarg de l'episodi va ser de 148 mm, 89 mm dels quals es van recollir el dia 21.
La recta final de l'any 2015 i l'inici del 2016 va ser extraordinàriament sec. Des del 5 de novembre fins al 2 de gener no va ploure en cap ocasió (58 dies), i fins al 7 de febrer no hi va haver cap registre de precipitació superior a 1 mm (94 dies).
La jornada del 8 de març va començar amb un ambient fred. A la ciutat plovia, però els cims de la Serralada de Marina ja estaven enfarinats. Al llarg del matí la persistència de la precipitació i el vent que en superfície bufava de terra cap a mar van fer baixar la temperatura i, també, la cota de neu. Cap a les dues de la tarda la nevada es va generalitzar i intensificar al conjunt del municipi i no es va aturar fins passades les sis. Es van arribar a acumular 5 cm a la Platja dels Pescadors, 7 cm al barri del Centre, 11 cm a Bufalà i 20 cm a Can Ruti.
A les vuit del vespre del 31 de juliol la pluja va començar a caure amb intensitat forta sobre la ciutat i ho va fer, gairebé sense treva, fins a les dues de la matinada de l'1 d'agost. Les rieres van baixar ben plenes i hi va haver inundacions a molts punts, sobretot als barris marítims. A primera hora del matí, encara hi va haver alguns ruixats. En tot l'episodi es van acumular 204,2 mm al Mas Ram, essent el registre més important d'aquella jornada de tota la xarxa d'estacions meteorològiques automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya.
Els dies 11 i 15 de novembre de 2001 hi va haver dos dels temporals de vent i mar més durs de les darreres dècades. El vent de gregal va arribar als 86 km/h en el primer dels temporals i als 117 km/h en el segon al Mas Ram, mentre que a l'Observatori Municipal, al centre de la ciutat, es va registrar un cop màxim de 94 km/h i de 104 km/h, respectivament. Les onades, que van superar els 5 metres d'altura, van arribar fins a la via del tren.
Una tempesta que s'havia format a mitja tarda entre el Vallès Occidental i el Baix Llobregat va enfilar directe cap al Maresme i el Barcelonès. A Badalona va caure un xàfec intens que va arribar a deixar 53,1 mm a l'observatori que hi havia a les Clarisses del carrer Arnús i 25,0 mm a l'estació meteorològica que l'SMC tenia al Mas Ram. El més destacable, però, va ser la calamarsada que va deixar part de la ciutat sota una capa de diversos centímetres i que va arribar a dificultar la circulació en alguns moments.
El 14 de setembre de 1999 molts badalonins es van llevar de cop i volta pel fort tro que es va sentir entorn les set del matí. Una tempesta molt intensa va deixar 68,0 mm en dues hores al Mas Ram, 34,8 mm dels quals en 30 minuts. Aquesta tromba d'aigua sobtada va fer baixar les rieres amb molta força i, com era habitual en aquesta mena de situacions, es va inundar tot el Baix a Mar i altres barris com el Progrés. L'aigua va arribar a arrossegar contenidors de la brossa i cotxes per la riera d'en Folch (avinguda Martí Pujol), on es va haver de rescatar una persona, o pel torrent de la Plana del Corb (carrer Dos de Maig). Al vespre es va repetir una situació semblant: un altre xàfec intens va deixar 49,6 mm al Mas Ram, 37,2 mm dels quals van caure en mitja hora. En tot el dia es van acumular 118,0 mm en aquest barri (dada SMC), 149,1 mm a l'Observatori Municipal (al Centre) i 101,3 mm a les Clarisses del carrer Arnús.
L'estiu de 1994 va ser molt càlid i extremament eixut. Des de l'1 de juny fins al 31 d'agost es van acumular 13,7 mm a l'observatori de les Clarisses del carrer Arnús (dada SMC), i a més es van arribar a encadenar 22 dies consecutius amb una temperatura màxima superior als 30 °C, assolint els 35,5 °C els dies 11 i 12 d'agost. Aquesta situació va convertir els boscos en un polvorí. Precisament, l'11 d'agost es va declarar un incendi forestal que, ajudat pel vent de ponent, va cremar 689 hectàrees, des del collet de la Vallençana fins a la riera d'Alella. Un cartoixà de la Cartoixa de Montalegre hi va perdre la vida.
Entre els dies 11 i 13 de novembre hi va haver un temporal de pluja que va deixar registres molt destacables al litoral central. El dia més plujós va ser el 12. Un fort aiguat va fer créixer de manera sobtada les rieres i diversos cotxes van ser arrossegats per la força de l'aigua, per exemple, a la riera de Canyet al seu pas pel barri de Bufalà. En total es van acumular fins a 236,6 mm a l'Observatori Municipal (230,6 mm dels quals, el dia 12) i 208,7 mm a l'observatori meteorològic de les Clarisses del carrer Arnús (dada SMC).
La Nit de Reis de 1985 va ser gèlida. Durant la cavalcada la temperatura rondava els 0 °C i la neu va fer acte de presència. El fet més noticiable, però, va arribar els dies següents, amb la segona onada de fred més important del segle passat. Hi va haver dues entrades d'aire fred; el pic de la primera va ser el dia 9, amb una màxima de 5,2 °C i una mínima de -8,1 °C a l'observatori de les Clarisses del carrer Arnús (dades SMC), i el de la segona, el dia 16, amb una màxima de 4,1 °C i una mínima de -8,5 °C. L'Observatori Municipal va registrar els pics de fred el dia 8, amb una màxima de 2,8 °C i una mínima de -6,0 °C, i el dia 16, amb una màxima de 2,2 °C i una mínima de -7,0 °C. Entremig hi va haver un parell de dies de nevada fins a la mateixa línia de la costa, els dies 11 i 12. Es van encadenar entre 13 i 16 dies de glaçada (Tn ≤ 0 °C), segons l'observatori.
La nevada va començar a caure durant la nit del 24 al 25 de desembre i va continuar, sense pausa, al llarg de tot el dia de Nadal. El gruix de neu acumulat va ser molt destacable, sent la nevada més important del segle XX a la ciutat. Per les fotografies de l'època, s'estima que a Badalona es van acumular pel cap baix entre 50 i 70 cm de neu, amb els gruixos més destacables a Canyet. Es van mesurar fins a 86 cm de neu al Seminari de la Conreria, 80 cm a Alella, 73 cm a Santa Coloma de Gramenet i 50 cm a Mataró. Trobareu més dades en aquest enllaç.
El febrer de 1956 hi va haver dues entrades d'aire fred d'origen siberià consecutives que van donar lloc als valors més baixos de temperatura del segle XX. L'episodi de fred excepcional va començar el dia 1 i es va allargar fins al dia 24, tot i que el pic de fred a 850 hPa (uns 1500 metres d'altitud) es va produir els dies 2 i 11, amb valors de -18 a -20 °C. D'aquella època no hi ha dades meteorològiques del centre de la ciutat de Badalona, però sí que n'hi ha d'indrets propers. Al Seminari de la Conreria els dies 11 i 12 es va registrar una mínima de -11,0 °C. Destaquen, també, els -10,0 °C de l'Observatori Fabra de Barcelona, els -8,0 °C d'Alella, els -7,4 °C de Mataró o els -7,0 °C de Santa Coloma de Gramenet. Trobareu més dades en aquest enllaç.
Pels volts de dos quarts de set del matí dues trombes marines van tocar terra i van causar alguns desperfectes. Una ho va fer al terme municipal de Sant Adrià i no es va aturar fins a arribar al barri badaloní d'Artigues. L'altra, més feble, va entrar per la platja entre els barris del Manresà i de Canyadó.
Entre dos quarts de tres i un quart de cinc de la tarda del 13 d'agost de 1935, a les portes de la Festa Major, una forta tempesta va afectar la ciutat. Segons es relata a "La Vanguardia", el xàfec, que va anar acompanyat de pedra i de fortes ventades, va malmetre els envelats i les casetes que hi havia instal·lats a la platja amb motiu de la Festa Major. Es van acumular 37,2 mm a l'observatori del carrer Francesc Macià, mentre que a Canyet tan sols se'n van recollir 13,3 mm (dades SMC).
La pluja va començar a caure de matinada, i entorn les set del matí es va produir un fort aiguat. En cinc hores es van acumular 157,6 mm, segons les dades de l'observatori meteorològic que hi havia al carrer Francesc Macià (dada SMC). Les rieres del municipi es van desbordar i van inundar la part baixa de la ciutat, on van cedir parets de diverses cases, sobretot al barri Progrés (en aquell moment s'hi estaven construint nous habitatges). Aquest aiguat va posar en entredit les obres que s'havien fet temps enrere per a canalitzar i soterrar la riera de Canyet, ja que la secció del canal era massa petita i no va poder absorbir la gran quantitat d'aigua i fang que va baixar.
La combinació d'una entrada d'aire molt fred (amb valors de fins a -13 °C a 850 hPa) i la posterior formació d'una baixa mediterrània va donar lloc a una nevada més que notable al conjunt de Catalunya. En el cas concret de Badalona, l'episodi va començar durant la matinada del dia 15 de gener i no es va aturar fins a les onze del matí d'aquell mateix dia. Segons "El Eco de Badalona", el gruix de neu va arribar als dos pams a diversos punts de la ciutat, tot i que podria tractar-se de congestes produïdes pel vent. A la ciutat de Barcelona, segons es va publicar a "la Vanguardia", el gruix de neu mitjà va ser de 24 cm, la temperatura màxima va ser de 4,8 °C i la mínima de -2,1 °C. La darrera nevada comparable amb aquesta havia estat la del febrer de 1887.
Aquell dia de gener els pescadors de Badalona van sortir a feinejar, però al capvespre el vent de xaloc es va reforçar sobtadament i es va desencadenar un temporal de mar molt dur. Com a conseqüència, 2 barques es van perdre i 11 pescadors varen morir, deixant a 28 nens i nenes orfes. Al conjunt de Catalunya van perdre-hi la vida un centenar de persones.
A principis d'abril de 1905 es va fer un acte a Sant Jeroni de la Murtra promogut per les parròquies de Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet per "implorar al Santíssim la tan necessitada pluja", segons es relata a "El Eco de Badalona", en el qual van participar al voltant de 2500 persones. A Barcelona s'havien recollit 322,5 mm entre l'abril de 1904 i el març de 1905 (dada SMC), poc més de la meitat de la precipitació que sol caure en un any. En aquella època una part important de la població es dedicava a l'agricultura, i una situació de sequera com aquesta podia fer perillar la collita.
El 15 de juny de 1892 a la tarda un tornado va travessar Badalona pel centre, de sud a nord. Va afectar la zona industrial que en aquella època hi havia a la vora de la platja dels actuals barris de la Mora, Gorg i Progrés, on diverses de persones van quedar ferides i, malauradament, hi va haver tres víctimes mortals. Fou d'intensitat EF2, amb vents de 180 a 220 km/h.
Entre els dies 16 i 21 de gener de 1891 hi va haver una onada de fred siberià que va fer baixar la temperatura fins a valors insòlits. Al centre de la ciutat de Barcelona (no hi ha dades de Badalona en aquells anys) es van encadenar sis dies consecutius de glaçades, assolint una mínima de -9,6 °C el dia 18. Destaca el fet que aquesta va ser la darrera vegada que es va glaçar el riu Ebre a l'alçada de Tortosa.
La gran nevada del segle XIX es va produir l'11 de febrer de 1887. Segons la crònica de "El Eco de Badalona", es van acumular tres pams de neu pels carrers de la vila.
El fort onatge causat pel temporal Gloria el dia 21 de gener del 2020, des de la desembocadura de la riera d'en Folch (Av. Martí Pujol) en direcció el Pont del Petroli. Font: ORB.
Cotxes i un contenidor de la brossa al capdavall del torrent de la Plana del Corb (carrer Dos de Maig), després del fort aiguat del matí del 14 de setembre de 1999. Font: El Punt (autoria: E.V. / R.D).
Incendi forestal a la Serralada de Marina, a les muntanyes de darrere de Can Ruti, l'agost del 1994. Font: Manel Armengol.
Un cotxe arrossegat per la riera de Canyet, al seu pas pel barri de Bufalà, el 12 de novembre de 1988. Font: CCMA.
La platja dels Pescadors el dia de Sant Esteve de 1962, l'endemà de la nevada. Font: Museu de Badalona. AI. Fons Domènec Estradé.
La riera d'en Folch (avinguda d'en Martí Pujol) durant l'aiguat de l'11 d'octubre de 1931. Font: Badalona Recuerdos.
Vista panoràmica de Badalona del dia 15 de gener de 1914, després de la nevada, amb l'església de Santa Maria i els camps de conreu de la falda de la Serralada de Marina al fons. Font: Nyssen/Museu de Badalona. Arxiu Josep M. Cuyàs.
Refineria de petroli "Deusch i Co." amb danys greus pel pas del tornado del 15 de juny de 1892. Font: Història gràfica de Badalona. Vol. 1 (Núria Casals i Cortès, Jordi Padró i Werner, 1993).