Introducció

A continuació hi trobareu una base de dades sobre els tornados que hi ha hagut a Catalunya des de l'any 2000 i fins l'actualitat que hem anat completant des del 2008. La intenció és poder oferir tota la informació referida a aquest tipus de fenòmens de manera pública i oberta per tal que pugui ser consultada.

En cas de fer ús de la informació presentada en aquesta pàgina web, demanem que se'n citi la font de forma clara.

Oriol Rodríguez Ballester

 

Fotografia de capçalera: Manuel Massegué (Castelldefels).

 

Col·labora amb la base de dades

Una de les tasques que duem a terme és la d'elaborar una base de dades de tornados, mànegues marines i tubes a Catalunya. Per tal que aquesta sigui el més completa i robusta possible és imprescindible la col·laboració d'observadors meteorològics i de testimonis directes de cadascun dels fiblons. És per aquest motiu que us animem a omplir el formulari que trobareu fent clic a la casella carbassa de sota en cas que hàgiu observat qualsevol fenomen tornàdic, aportant la informació que s'hi demana. Només així podrem conèixer millor la distribució espacial i temporal i la intensitat d'aquests fenòmens meteorològics. Moltes gràcies!

Formulari per a reportar un tornado, una mànega marina o una tuba

 

Tornados (2000-2018)

A Catalunya hem tingut diversos episodis de temps sever al llarg dels últims anys ja sigui en forma de pedregades, fortes tempestes, aiguats i rierades o fins i tot tornados. Ens centrarem amb aquests últims, els tornados, uns dels fenòmens més violents que es coneixen, amb ratxes de vent que poden superar els 500 km/h, en els casos més destructius. Tot i això, a casa nostra no són ni tan intensos ni habituals com al corredor americà dels tornados. Des del 2000 fins a dia d'avui n'hem registrat més de 90, és a dir, entorn de 5 tornados per any de mitjana, la immensa majoria d'ells situats entre la categoria EF0 i EF2 de l'Escala de Fujita Millorada (vents de fins a 217 km/h). Al voltant d'un 37% dels casos, es formen dins del mar en forma de mànega i acaben entrant en poblacions costaneres, perdent intensitat ràpidament. Tot i això, el més habitual és que es formin a terra ferma. Les comarques més afectades se situen al litoral i prelitoral centrals, especialment a les àrres més planes i al voltant de cursos fluvials.

Alguns dels episodis més destacables són:

A Catalunya, la major part dels tornados són "febles", és a dir, estan classificats com a EF0 o EF1 en l'escala Fujita Millorada. Tot i això, al llarg dels últims anys hi ha hagut alguns tornados EF2 o superiors, amb vents de més de 180 km/h. En total s'han comptabilitzat 8 tornados significatius (un 9% dels casos).

Aquest tipus de fenomen es pot produir a qualsevol mes de l'any. Tot i això, s'observen dos pics: un de principal corresponent als mesos d'agost, setembre, octubre i novembre, i un de secundari entre els mesos d'abril i maig. Coincideixen, doncs, amb la temporada d'aiguats de la zona del litoral i del prelitoral i amb l'època de tempestes primaverals a l'interior, respectivament.

Com ja hem comentat, de mitjana cada any tenim entre 4 i 5 tornados. Tot i això, no cada temporada és igual d'activa. Els anys 2005 i 2006 van ser molts els fiblons que varen afectar al nostre país, precisament perquè vam tenir dues situacions de temps advers molt marcades: l'una va ser els dies 7 i 8 de setembre de 2005, i l'altra el dia 13 de setembre de 2006. Per contra, hi ha hagut algun any en el què amb prou feines hi ha hagut un sol tornado registrat, com és el cas del 2000.

 

Mànegues marines (2000-2018)

Les mànegues no són res més que tornados que es formen sobre la mar i que no arriben a entrar terra endins en cap moment de la seva vida. Són més habituals que no pas els fiblons terrestres. Des de l'any 2000 fins a dia d'avui se n'han comptat al voltant de 300, és a dir, que de mitjana n'hi ha entre 15 i 16 cada any. Se n'han vist a gairebé tot el litoral, malgrat que hi ha zones on apareixen amb més freqüència, com és tota l'àrea compresa entre el riu Llastres i la Tordera.

 

Escala de Fujita millorada (EF)

L’escala EF (Enhanced Fujita) es va implementar als Estats Units l’1 de febrer de 2007. L’objectiu és estimar la velocitat del vent (ràfega mitjana de 3 segons) a partir dels danys causats pel vent. Consta de 28 indicadors de dany (Damage Indicator, DI) i al voltant de 8 nivells de dany (Degree Of Damage, DOD) per a cadascun d’ells.

Més informació (PDF de 111 pàgines en anglès): http://www.spc.noaa.gov/faq/tornado/EFScale.pdf.

L'escala EF té 6 graus (del 0 al 5), definits pels rangs de la velocitat de la ràfega mitjana de 3 segons:

Número EF
Ràfega de 3 s (km/h)
0
105 – 137
1
138 – 178
2
179 – 217
3
218 – 265
4
266 – 322
5
>322

Els indicadors de dany (DI) són els següents:

Número del DI Indicador de dany (DI) Abreviació
1 Petits estables i dependències de granges SBO
2 Residències d’una o dues famílies FR12
3 Casa mòbil individual MHSW
4 Casa mòbil doble MHDW
5 Apartament, condomini o casa unifamiliar (de 3 plantes o menys) ACT
6 Motel M
7 Apartament o motel d’obra MAM
8 Edifici petit (del tipus restaurant de menjar ràpid) SRB
9 Edifici petit (del tipus consulta mèdica o sucursal bancària) SPB
10 Centre comercial SM
11 Gran centre comercial LSM
12 Edifici gran i aïllat LIRB
13 Sala d’exposició d’automòbils ASR
14 Edifici de serveis per a automòbils (taller) ASB
15 Escola de primària d’una planta ES
16 Institut JHSH
17 Edifici de poca alçada (d’1 a 4 plantes) LRB
18 Edifici d’alçada mitjana (de 5 a 20 plantes) MRB
19 Edifici de gran alçada (més de 20 plantes) HRB
20 Edifici institucional (hospital, edifici governamental o universitat) IB
21 Edifici d’estructura metàl·lica MBS
22 Marquesina d’estació de servei SSC
23 Magatzem (parets de plafons de formigó o de fusta pesada) WHB
24 Torre d’una línia elèctrica (de fusta o metàl·lica) ELT
25 Torre aïllada de telecomunicacions FST
26 Pal metàl·lic aïllat (d’una bandera, fanal) FSP
27 Arbres de fusta dura TH
28 Arbres de fusta tova TS

Fent clic aquí trobareu els nivells de dany (DOD) per a cadascun dels indicadors de dany.

 

Referències

Al llarg dels últims anys s'han publicat diversos estudis relacionats amb els tornados a Catalunya a revistes especialitzades (en anglès; alguns articles són accessibles únicament per a subscriptors de la revista on són publicats). Per ordre cronològic invers:

· Rodríguez O, Bech J. 2018. Sounding-derived parameters associated with tornadic storms in Catalonia. International Journal of Climatology 38: 2400–2414, doi: 10.1002/joc.5343.

· Bech J, Arús J, Castán S, Pineda N, Rigo T, Montanyà J, van der Velde O. 2015. A study of the 21 March 2012 tornadic quasi linear convective system in Catalonia. Atmospheric Research 158–159: 192–209, doi: 10.1016/j.atmosres.2014.08.009.

· Gayà M, Llasat M-C, Arús J. 2011. Tornadoes and waterpouts in Catalonia (1950-2009). Natural Hazards and Earth System Sciences 11: 1875–1883, doi: 10.5194/nhess-11-3023-2011.

· Pineda N, Bech J, Rigo T, Montanyà J. 2011. A Mediterranean nocturnal heavy rainfall and tornadic event. Part II: Total lightning analysis. Atmospheric Research 100: 638–648, doi: 10.1016/j.atmosres.2010.10.027.

· Bech J, Pineda N, Rigo T, Aran M, Amaro J, Gayà M, Arús J, Montanyà J, van der Velde O. 2011. A Mediterranean nocturnal heavy rainfall and tornadic event. Part I: Overview, damage survey and radar analysis. Atmospheric Research 100: 621–637, doi: 10.1016/j.atmosres.2010.12.024.

· Bech J, Gayà M, Aran M, Figuerola F, Amaro J, Arús J. 2009. Tornado damage analysis of a forest area using site survey observations, radar data and a simple analytical vortex model. Atmospheric Research 93: 118–130, doi: 10.1016/j.atmosres.2008.10.016.

· Aran M, Amaro J, Arús J, Bech J, Figuerola F, Gayà M, Vilaclara E. 2009. Synoptic and mesoscale diagnosis of a tornado event in Castellcir, Catalonia, on 18th October 2006. Atmospheric Research 93: 147–160, doi: 10.1016/j.atmosres.2008.09.031.

· Mateo J, Ballart D, Brucet C, Aran M, Bech J. 2009. A study of a heavy rainfall event and a tornado outbreak during the passage of a squall line over Catalonia. Atmospheric Research 93: 131–146, doi: 10.1016/j.atmosres.2008.09.030.

· Bech J, Pascual R, Rigo T, Pineda N, López JM, Arús J, Gayà M. 2007. An observational study of the 7 September 2005 Barcelona tornado outbreak. Natural Hazards and Earth System Sciences 7: 129–139, doi: 10.5194/nhess-7-129-2007.

· Ramis C, Arús J, López JM, Mestres AM. 1997. Two cases of severe weather in Catalonia (Spain): an observational study. Meteorological Applications 4: 207–217, doi: 10.1017/S1350482797000510.

 

Enllaços d'interès

· Servei Meteorol˛gic de Catalunya

· Estofex

· European Severe Weather Database

· Keraunos (Franša)

· Tornado Liste (Alemanya)

 

Agraïments

Tots aquests casos que conformen la base de dades de tornados i mànegues ha estat recollida gràcies a la col·laboració de diverses persones: Joan Arús, Joan Bech, Salvador Castán, Manel M. Conde, Francesc Figuerola, Miquel Gayà, Eduard Marimon, Estefanía Morales, Crispín Parra, Ignacio Rico i Tomeu Rigo. També vull agrair la informació facilitada per Manel Cascante, Carlos Castillejo, Eloi Cordomí, Jordi Costa, Ramon Costa, Agustí Descarrega, Manel Dot, Iván Herrera, Diego Lázaro, Bernat Margalef, Gori Masip, Tomàs Molina, Adrià Piñol, Alfons Puertas, Carles Puig, Dani Ramírez, Francesc Roura i Enrique Sánchez, així com l'Ajuntament de Balenyà, l'Ajuntament de Sant Fruitós de Bages, els Bombers de la Generalitat de Catalunya, el Servei Meteorològic de Catalunya, la Secció de Meteorologia de la CCMA.

 

Contacte

Si tens imatges de mànegues o tornados, o dels danys causats per un fenomen d'aquest tipus, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres. Ho pots fer enviant un correu electrònic a orodriguez(@)meteo.ub.edu.

 

Nombre de visites a la plana web (des del març de 2018):

 

Llicència de Creative Commons
Els tornados a Catalunya de Oriol Rodríguez Ballester està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Creat a partir d'una obra disponible a http://meteobdn.cat/tornadocat.html

#tornadoCAT tuits
Tornados a Catalunya